Ana Maria Gómez Ramírez

"L'educació és l'arma més poderosa per canviar el món". Nelson Mandela

Pàgina 2 de 2

Registres 2

Bona tarda companys i companyes,

En aquesta segona entrada he decidit gravar un vídeo per mostrar el que es podria anomenar “la frontera de Sant Andreu de la Barca”. Aquesta frontera és la via del tren i, he decidit anomenar-la així, ja que en traspassar-la d’un costat cap a l’altra es poden observar realitats completament diferents.

D’una banda, tal com es pot observar en el primer minut i mig de vídeo, es tracta d’una de les zones més velles del poble, amb edificis antics i parcs i pistes d’esport totalment descuidades i en condicions pèssimes. Analitzant les gravacions, es dedueix ràpidament que els habitants d’aquestes zones pertanyen a una classe socioeconòmica baixa i, m’agradaria afegir, que es tracta d’una zona de molta diversitat cultural amb un alt percentatge d’immigració.

Els següents deu segons, pertanyen a la via del tren que, en creuar-la, et trobes amb una situació completament diferent. Sembla fins i tot, que no es tracti del mateix poble.

En aquesta segona banda es poden apreciar edificis nous, una zona d’urbanització, carrers nets i parcs cuidats amb mobiliari pel joc infantil en bones condicions. I, pel que fa als habitants, és fàcilment deduïble que es tracta de persones amb millors possibilitats econòmiques.

Considero que el contrast és tan gran que, per mi, la via del tren és tota una frontera que marca el límit d’un costat i de l’altre. Inclús, tot i tractar-se d’espais que es troben a metres un de l’altre, la seguretat o tranquil·litat que em transmet passejar, per una banda, no la tinc en passar per l’altra.

Podreu trobar aquí l’enllaç del vídeo.

Moltes gràcies.

Salutacions,

Ana Mª Gómez Ramírez

Registres 1

Bona tarda companys i companyes!

En aquesta primera entrega m’agradaria parlar sobre els límits d’accessibilitat del meu barri i com traspassar-los.

En la primera imatge podem observar l’accés al portal d’un conjunt de blocs de pisos. En total, s’han de pujar catorze esglaons per arribar a qualsevol de les porteries. Per tant, quan es va construir, ningú es va parar a pensar ni posar en el lloc (alteritat) d’una persona minusvàlida o amb qualsevol discapacitat motora. Quan van decidir construir aquesta entrada, clarament van marcar uns límits cap a aquestes persones i una frontera que difícilment podran traspassar de forma autònoma.

D’altra banda, tenim aquesta segona imatge del cartell d’un supermercat del barri que ofereix un servei a domicili gratuït. En aquest cas, es mostra un alt nivell d’alteritat en front d’aquelles persones amb dificultats per portar la compra a casa per motius de mobilitat, edat avançada o, simplement, perquè el seu bloc de pisos no disposa d’un ascensor (imatge núm. 3). La disposició d’un elevador pot marcar una gran diferència en la qualitat de vida de moltes persones de la societat.

A més a més, he decidit adjuntar la imatge núm.4 que mostra l’accés a l’estació de tren del barri i, com qualsevol altra estació, gaudeix d’una porta més ampla adaptada a cadires de roda o cotxets.

Finalment, la imatge núm. 5 és una de les entrades a uns jardins els quals han reformat completament per tal de canviar el terra, ja que abans era de fusta i moltes baldes estaven trencades amb grans forats i quan plovia, en relliscar, va caure més d’una persona. I, a més a més, han modificat l’accés (abans era limitat a unes escales) construint, d’una banda, les escales, i, d’altra banda, una rampa. Aquesta modificació ha trencat el límit d’accessibilitat d’una part de la població.

Espero que us agradin.

Enllaç d’accés al Drive

 

Entrades més recents »