Educació artística aula 2

Públic

Bona tarda companys i companyes,

En aquest darrer registre volia tancar el cicle de parlar dels límits, fronteres i diferències de Sant Andreu de la Barca, però la veritat m’ha resultat difícil trobar una nova temàtica.

Així doncs, aprofitant la meva experiència personal, he decidit parlar dels límits i les barreres físiques i mentals que ens posem nosaltres mateixos per vergonya, pel que diran, per falta d’autoestima o per creure que no serem capaços de fer quelcom.

La meva ciutat ha impulsat una campanya municipal fomentant l’esport i la vida saludable mitjançant descomptes en la matrícula i en les taxes mensuals del poliesportiu municipal. Jo mateixa, que soc una persona que ha fet esport tota la vida, mentalment vaig dubtar si apuntar-me, tot i tenir moltes ganes, perquè pensava que com mai havia anat a un gimnàs i no sabia com funcionaven les màquines, tothom em miraria i tindria molta vergonya. Però no només això, sinó que parlant amb persones del meu entorn m’han comentat el mateix. La qüestió és que quan vaig arribar allà el primer dia estava molt nerviosa, però tot va anar molt bé: els monitors em van ajudar molt amablement i no em vaig sentir observada per ningú. Aquesta situació existia només en la meva ment, era un límit que m’havia posat jo.

Per això vull aprofitar aquest registre per dir que els límits amb l’esport ens els posem nosaltres mateixos i que només són excuses. Fins i tot, el límit econòmic no és una excusa perquè la meva població disposa d’una petita instal·lació a un parc per fer esport de forma gratuïta.

Així doncs, en aquest registre vull recollir algunes de les oportunitats esportives que ofereix el poble per demostrar que n’hi ha una gran varietat d’oferta esportiva per triar el que més t’agrada i que els límits ens els posem nosaltres mateixos.

Gràcies.

Ana María Gómez Ramírez

Enllaç al Drive