Bona tarda companys i companyes,

En aquest penúltim registre continuaré amb els límits, fronteres i barreres de Sant Andreu de la Barca, però concretament, vull rescatar la segona entrega d’aquesta PAC perquè de la mateixa forma que vaig emprar els vídeos per mostrar una gran frontera, aquesta vegada l’he fet servir per mostrar la convergència de diferents cultures en un mateix espai.

La carretera de Barcelona és sense dubte la carretera més important del municipi, ja que està travessada per la nacional N-II. Està localitzada al nucli antic de la ciutat i, en aquesta recta composta per un kilòmetre i mig aproximadament, conviuen diàriament ciutadans de diferents nacionalitats, cultura i religió. Probablement, es tracta de l’antítesi d’illes homogènies i tancades, sense xarxes d’interacció, de les que para Yáñez (2018).

Tal com es pot visualitzar al vídeo, comerços locals com dues vidrieries, un taller de pintura, un petit gimnàs de classes dirigides o una botiga de vestits de núvia, conviuen diàriament i comparteixen espai amb un restaurant xinès, un basar xinès, una teteria àrab, una carnisseria àrab, un local de menjar típic pakistanès, una hamburgueseria sud-americana i, fins i tot, amb una església evangelista.

De la mateixa forma, tant els propietaris dels comerços com els usuaris i clients conviuen, comparteixen espai i experiències i esborren, d’aquesta manera, qualsevol límit o frontera.

Gràcies.

Ana María Gómez Ramírez

Enllaç al Drive

 

Referències:

Liliana Kremer (et al.) (2018). “Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia. (pp. 57-81)