Educació artística aula 2

Públic

Bon dia companys i companyes,

En aquest quart registre vull parlar d’un tema realment preocupant pel que fa a la natura i el medi ambient de la meva ciutat: la contaminació. Encara més, penso que la descripció més adient seria: la contaminació sense límits.

Les tres primeres imatges corresponen a la petita muntanya del poble. Tal com es pot apreciar han llençat una infinitat de brossa que no hauria d’estar allà: bosses de patates, llaunes, papers, plàstics, ampolles, una llanta de cotxe… Però, fins i tot, els molls d’un llit antic, els quals estan completament oxidats i suposen un gran perill per a les persones i la fauna autòctona. No entenc amb quina finalitat se’n puja a dalt de la muntanya l’esquelet oxidat d’un llit. El que si puc saber és que algú ha fet l’esforç de portar-ho allà sense mostrar cap mena d’alteritat cap a la flora, la fauna i el medi ambient.

D’altra banda, la quarta fotografia correspon a un tram del passeig del riu Llobregat. Aquesta imatge és realment desoladora, ja que mostra com la vegetació i les arrels estan completament seques i, es podria dir que gran part inertes, cobertes de papers i plàstic que gairebé no deixen veure el terra.

Finalment, en l’última es poden observar uns contenidors els quals estan completament desbordats, però la gent, en lloc d’anar a uns altres situats a pocs metres, acumula la brossa per terra sense pensar en les condicions salubres.

Aquesta falta d’alteritat i preocupació pels animals, la vegetació, la resta de persones i, el medi ambient en general, m’ha fet titular l’entrada com Contaminació sense límits, ja que, aquesta forma de contaminar i generar residus, travessa qualsevol frontera i barrera.

Gràcies,

Ana Mª Gómez Ramírez

Enllaç al Drive